Em dic Fonsu com el meu avi.

Aquest va començar a construir la casa al 1932 per a casar-se amb la meva àvia Rosita. Les pedres de la casa són del riu Fluvià, al seu pas per Orfes, que l'avi anava a buscar amb el seu carro. Sempre ens explicava que aquelles pedres eren glaçades a l'hivern.

Al 1935 els meus avis es van casar i se'n van venir a viure a la casa ,però, a l'esclatar la guerra, tot va canviar. L'avi va haver de marxar i l'àvia es va quedar sola. Els soldats van requisar la casa com cuartel durant un temps. Acabada la guerra, van haver de començar de bell nou. Van obrir un hostal, amb botiga de queviures i molí de pinsos. Els pagesos de la zona venien amb el carro i l'animal per a proveïr de la setmana. Era un punt de trobada per a una copeta d'anís, una partida de botifarra i comentar sobre els sembrats. Les pageses venien amb el cistell a fer la compra. 

Al 1977 els meus pares varen comprar Mas Ferran, per a ampliar el molí i van haver de tancar la botiga perquè ja no era rentable.

La meva família va continuar vivint a Can Fonsu fins a 1996. 

Després d'una cuidada restauració, hem obert amb molta il.lusió per a tots vosaltres.